Poesia en el silenci
en el joc de frases
en la innocència del no saber
en els grisos i negres pútrides del Rierol
mirall no vident.
En la mort
un pas més de la vida.
En les bombolles boges
creades
a través del silenci
dins
de les capelles de l'ànima.
Amagada entre els plecs del silenci
aspiro el lladruc dels gossos
l'olor de la terra mullada
la calor de les meves mans
agulles que punxen
dits deformes
papallones grogues
famolenques
ferides
no poden volar sobre aquest silenci
amo de la meva nit.
Quan deixo l'ànima a la deriva
la interminable fatiga de viure
m'adorm.
No registre la brisa.
Els sorolls em atordeixen
ofeguen des de la por.
Una incessant onada de dolor
recorre el meu temps i el món.
Des de les ombres
enmig del silenci
començo a escriure.
I en la desesperació del silenci
escric
condemnada al silenci.
Alicia Danesino
fotos als jardins i al parc
tarragona 29 febrer del 2012
BON DIA RACONET, US DEIXO UNA FRASE MOL BONICA, "DESITJO QUE PLANIFIQUIS, EL DIA DE DEMA, PERO VIU SEMPRE EL DIA D'AVUI" COM FA EL OCELLET TAN BONIC, GRACIES RACONET, US ESTIMO <3
ResponEliminaMAITE.