Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent em parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentres comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments
com l'hivern despulla la son dels sarments
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quant la desbocada força dels cavalls
d'aiguat de sobte baixa per els rials
he mirat aquesta terra
he mirat aquesta terra.
cant XXIV del llibre de Sinera de Salvador Espriu
foto aquesta nit 13 d'agost del 2011
a les festes majors de Ferran un barri de Tarragona
Quant la desbocada força dels cavalls
d'aiguat de sobte baixa per els rials
he mirat aquesta terra
he mirat aquesta terra.
cant XXIV del llibre de Sinera de Salvador Espriu
foto aquesta nit 13 d'agost del 2011
a les festes majors de Ferran un barri de Tarragona
I malgrat la foscor de la nit amb la que ens volent mantenir he vist la Llum i la Terra.
ResponEliminaPreciós el poema Ramon, gràcies per recordar el nostre estimat Salvador Espriu, que tan estimava aquesta terra Nostre.
ResponEliminaBon diumenge amic.
Carme.
M'encanta aquesta obra d'art, però trobo molest les referències constants que fa Salvador Espriu amb el seu apetit sexual.
ResponEliminaXDDDD
Eliminacom es diu el poemari?
ResponElimina