Torna torna Serrallonga, ENS VOLENT ARRABASSAR LA LLENGUA //*//

Certament, teniu deures odiosos 

    i les mans avesades al desfici 

    d'horitzons verticals, massa visibles 

    per oblidar-los fàcilment, i encara 

    teniu els ulls i el cor de vidre fràgil. 

Sou calafats, fusters o bé paletes

de noms obscurs, i teniu dones grises

i una llar de cartó i fusta vermella.

Però jo envejo el vostre noble ofici

perquè sou alts i forts i bruns de rostre,

i estimeu tendrament les vostres eines,

i provoqueu esclats al pit de dones

desconegudes que no us saben febles,

    i a cada instant gasteu tota una vida 

    perquè no hi ha futur que no us pertanyi, 

    i us enfileu, segurs, per les escales, 

    i canteu, treballant, velles tonades.

Jo us envejo i voldria ser tan orfe

de mirallets com deveu ser vosaltres,

i reposar de nits amb un bleix rítmic,

i llevar-me de nou, i viure els dies

transcorregut completament per l'aire.  

L'arrel i l'escorça

CANÇÓ

MIQUEL MARTÍ I POL (n. 1929) 

fotos el dia 5 de setembre del 2011 al ball parlat de Serrallonga a la Torre

Festes de santa Rosalia.