Quan surts per fer el viatge, cap a Ítaca
desitja que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixements.
Els Lestrígons i els Ciclops,
al irritat Posidó no temes,
tals coses en el teu camí no trobaràs,
si elevat es manté el teu pensament, si una selecta
emoció teu esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Ciclops,
el feroç Posidó no trobaràs,
si dins la teva ànima no els portes,
si la teva ànima que els dreça davant teu.
Pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
en què amb quina delectança, amb quina alegria
entris a ports mai vistos:
aturar en mercats fenicis,
i adquireix les belles mercaderies,
ambres i ébanos, ivoris i corals,
i perfums voluptuosos de tota classe,
com més abundants puguis de perfums delicats;
camina a moltes ciutats d'Egipte,
a aprendre i aprendre dels savis.
Sempre tingues a Ítaca.
Arribar-hi és el teu destí.
Però no t'apuris teu viatge en absolut.
Millor que duri molts anys
i vell ja ancles a l'illa,
ric de tot hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que riqueses et doni Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit al camí.
Res més no té perquè donar-te.
I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre les Ítaques què és el que signifiquen.
Itaca de Constantino Cavafis
fotos al parc del barri
Tarragona 2 de Març del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada