ELS NOSTRES PINS

Salut, oh pi de terra eixuta,

oh llaç damunt la nostra ruta,

d’un aspre món i un cel serè!

!Oh cos vermell, oh barba hirsuta,

fort, encirat com una fe!

 

Salut, oh pi de la carena,

dolç monument de l’horitzó;

salut, marina visió

oh pi dels déus, fill de l’arena;

 

pi vigilant de les ermites,

entre una font i un vell pedrís;

pi suïcida que t’excites

tort, esglaiat sobre un abís;

 

pi que ets conhort per a les passes,

a mitjan rost, bell travesser;

pi que en el sol t’estiregasses

cap a la llum, com un xiprer;

 

pi casolà vora una eixida

que sents el cant dels reguerols;

pi dins la selva atapeïda,

alta cucanya d’esquirols;

 

pi contra vent, que no tens lleure

de pentinar ton front altiu;

pi decandit, negant-te en l’heura;

i el més sortós, tu que pots heure

cançons de font, cançons de niu.

 

II

 

Amic suau, d’aspres cabells!

Com savi antic dones consells,

i, sumptuós com un califa

et fas tot l’any una catifa

de tos mateixos pèls vermells.

 

¡Salut, oh pi de terra eixuta,

oh llaç, damunt la nostra ruta,

d’un aspre món i un cel seré,

oh cos vermell, oh barba hirsuta,

fort, encirat com una fe!

Tarragona 5 de Novembre del 2011

ELS NOSTRES PINS

Josep Carner

Foto obsequi d'una Amiga,

espero algun dia poder-ne fer de semblant.