Catalunya, Tarragona és el Seu Nom, es tot lo que necessito

El teu amor em va treure de mi. Tu ets tot el que necessito.
cremant estic dia i nit. Tu ets tot el que necessito.
ni m'acontenten les riqueses, ni m'espanta la pobresa.
Em n'hi ha prou amb el teu amor. Tu ets tot el que necessito.

El teu amor dissipa altres amors; els submergeix
en el mar de l'amor. Tu ets tot el que necessito.
La teva presència tot el plena.
Tu ets tot el que necessito.

Haig de beure el vi del teu amor, estimar-te com a boig en el dolor.
Tu ets la meva preocupació. Tu ets tot el que necessito.
Això que criden paradís, uns palaus, uns jardins,
a qui els vulgui, dóna'ls-hi. Tu ets tot el que necessito.

Encara que hagis de matar-me i donar al vent les meves cendres,
la meva terra seguirà dient: Tu ets tot el que necessito.
Catalunya, Tarragona és el Seu Nom. El meu amor creix cada dia.
En aquest món i en l'altre, Tu ets tot el que necessito.

Yunus Emre (1238-1320). Ha exercit una gran influència en la poesia turca. 
Va ser un dels primers poetes a utilitzar el turc per compondre poemes, 
encara que en la seva època era més freqüent usar el persa o l'àrab. la seva poesia destaca 
per la claredat amb què presenta conceptes místics.

Foto de Tarragona desde la Punta del Miracle 17 Novembre del 2011

El Fortí de la Reyna.

Los anys primerenchs de lo XVIIIé segle foran marcats per las

Disputas entre los dos aspirants a la Chorona Espanyola :

L'Arxiduch Charles, y en Phalip de Borbó, Duch d'Anjou.

En lo Any 1707 tropas Anglesas y Austriaches de la part delo

Arxiduch Charles arribaven entró a Tarragona y comensavan

de bastirbi ffortificacions arréu.

El Fortí de la Reyna n'és una d'eixas ffortificacions y sa funció

fou acompletar y finir la línia de deffensas ver lo North y Est de

la Ciutat (la plaça de Armas, Fortí de Sant Jordi y lo Fortí de

la Reyna) y dar lloch à una bateria de canons per a la salvaguarda

y protecció de dita Ciutat.

Es possible que los Anglesos amb la dedicació d'est Fortí

volgueran brindarlo en homenatje à sa Sobirana Anna Stuarth,

Reyna d'Anglaterra y de Irlanda.

foto 17 Novembre del 2011

Mà amiga

Mà amiga que descansa en la meva espatlla,

Sinó estiguessis la foscor seria mes negra àdhuc,

A cada moment simple, en cada desgràcia austera,

La calor de l'abraçada que alleuja i m'arriba.


La cruïlla de la vida ens ha unit,

En al cruïlla de la mort ens acomiadarem,

Fins a l'últim minut romandrem amics,

Dedicant-nos el somriure franc d'una amistat sincera.


Autor Desconegut

foto a la Selva del Camp 13 de Novembre del 2011

Palmera darrera el balcó; en despertar

La nit, amb la profunda fuga
dels seus ocells damunt tes branques
vers un dolç orient de blanques
aurores, no t’ha fet poruga

ni menys necessària al meu cor,
palmera, columna fidel
sobre qui pesa el primer cel
que m’és tornat, quan súbit mor

el déu dels somnis que em tenia,
i em trobo, nàufrag, no sé on
del temps i de la melangia;

però hi ets, noble forma, hi són
tos raigs contra el dia —oh quiet
triomf d’un pensament perfet!

[1932] Carles Riba

Foto al Balcó del Mediterrani de Tarragona 13 Novembre del 2011

El 7 de maig del 2010 varen apadrinar el Balcó del Mediterrani (uns 750 estudiants i mestres de tots els nivells Escoles d'educació Infantil i primària, Col·legis, Instituts i els centres i col·legis d'Educació Especial, a més de la Fundació Topromi per a la promoció laboral del discapacitat, com empresa de treball adaptat i protegit, la qual ha construït el trencaclosques amb la imatge del Balcó.

Els participants se varen trobar a "Tocar ferro" en aquests espai emblemàtic i patrimoni cultural de la ciutat, en un acte ciutadà de inauguració de la recent restauració del Balcó del Mediterrani.

Durant l'acte els escolars participants han realitzat un trencaclosques col·lectiu amb la imatge del balcó i han creat una improvisació de percussions corporals. El simbolisme de l'activitat pretén realitzar un acte emotiu i significatiu on tot es realitzi en aquell moment. Un entorn visual i sonor per aquell dia i fet en aquell instant.

En quedarà com a record la Placa commemorativa que s'ha realitzat per aquesta ocasió on s'hi ha escrit un Fragment del Poema "EL BALCÓ" de Carles Cepero i Salat.

Amb aquest acte, en el marc de Tarragona Ciutat Educadora, s'inicien un seguit d'activitats, que diverses escoles duran a terme amb els seus alumnes i a les quals si ho desitgen podran incorporar-se tots els centres que ho desitgin. Les escoles han participat amb l'assistència de fins a dos grups classe per centre, dels cursos han considerat oportú, de forma que hi ha cursos de diverses edats escolars, a més dels adults de la Fundació Topromi.

En total assisteixen uns 750 alumnes, professors i un grup de la Fundació Topromi.

L'alcalde Tarragona,vare assegurar que

 "aquest acte d'avui quedarà per la història del Balcó del Mediterrani".

Me hagués fet goig oferir-vos el poema del amic Cepero,

que de moment no he aconseguit,

però ho faré,

m'entres tan gaudim el de Carles Riba.

La flor blanca

Va caure del cel en el seu misteri una flor,
que en ella representa la puresa de l'amor,
amb els seus delicats petals de fervor,
i l'olor deliciosa per la seva resplendor.

Caiguda en el sòl sense ser recollida per ningú,
per ventura la humanitat deixo de voler?
solament un ànima va poder entendre el que vaig voler voler,
amb la seva presència la flor comenzare a renéixer.

En mirar-la amb els seus bells ulls com el mar,
vaig veure la puresa i la sencillesa de la seva estimar,
el somriure que vas mostrar va ser alguna cosa especial,
perquè en ella vaig veure vida molt especial.

La flor es fusiono amb tu el meu dolç angel,
l'esperança i la puresa vare tornar a resplandeixe
ara puc entendre el que Déu que volgue en la meva vida,
protegir, estimar i cuidar a la meva dolça estimada.

Per ventura no és meravellós estimar a qui vols?
Morir per la causa que aquesta persona sigui feliç?
vaig entendre el meu proposit i lo cumplire davant teu,
ara i sempre sere un poeta guerrer per tu.

poema de Julio Cesar Serrano Zavala

foto al bosc de Tarragona 11 Novembre del 2011

La Llum de Tarragona se fa amorosa i petita per entrar dins vostres ulls

Madona de la Cabana,

aixecau-vos de matí

i veureu el sol sortir

vermell com una magrana.

http://vimeo.com/groups/104079/videos/31934264

Veureu com el món dormit

dins la llum se renovella

i tota cosa ix més bella

de la negror de la nit.

Deixau ja el llit i el llençol,

Madona de la Cabana,

que sobre el pla se desgrana

ja la magrana del sol,

i la mar i sos esculls

amb la muntanya infinita

se fa amorosa i petita

per entrar dins vostres ulls.

poema de LLORENÇ RIBER
(Campanet 1881–1958)

ELS RÚSTICS MADRIGALS(fragments)

fotos al  Bosc de Tarragona

10 Novembre del 2011



Penultima mirada amb silenci

Així com del fons de la música
brolla una nota
que mentre vibra creix i s'aprima
fins que en una altra música emmudeix,
brolla del fons del silenci
altre silenci, aguda torre, espasa,
i puja i creix i ens suspèn
i mentre puja cauen
records, esperances,
les petites mentides i les grans,
i volem cridar i en la gola
s'esvaeix el crit:
desemboquem al silenci
on els silencis emmudeixen.

Poema "Silencio" Octavio Paz
foto al Nostre Racó el Bosc Tarragona 5 de Novembre del 2011