Mà amiga que descansa en la meva espatlla,
Sinó estiguessis la foscor seria mes negra àdhuc,
A cada moment simple, en cada desgràcia austera,
La calor de l'abraçada que alleuja i m'arriba.
La cruïlla de la vida ens ha unit,
En al cruïlla de la mort ens acomiadarem,
Fins a l'últim minut romandrem amics,
Dedicant-nos el somriure franc d'una amistat sincera.
Autor Desconegut
Sinó estiguessis la foscor seria mes negra àdhuc,
A cada moment simple, en cada desgràcia austera,
La calor de l'abraçada que alleuja i m'arriba.
La cruïlla de la vida ens ha unit,
En al cruïlla de la mort ens acomiadarem,
Fins a l'últim minut romandrem amics,
Dedicant-nos el somriure franc d'una amistat sincera.
Autor Desconegut
foto a la Selva del Camp 13 de Novembre del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada