L'alquímia

Alquímia ets l’estranya eurítmia
que orquestra els meus pensaments
en una coreografia
que intima coneixement
d’aquell que de nou genera
com ho fa la primavera
un gran doll de poesia
com la que viu el jovent
quan esclata d’alegria.

Del meu arbre pengen versos
que com uns fruits resplendents
vinclen les meves branques
i es mouen al grat del vent
en el qual estan immersos.

Escolteu joves poetes
que encara no en sou conscients,
confosos per tantes metes,
el meu sincer oferiment:

Consumiu la poesia
com un dolç fruit resplendent
i jo us asseguro que un dia
quan ja es pensin que sou vells
ella vindrà del seu regne

i us donarà el seu anell
perquè encomaneu l’alegria,
amb la qual ella us impregna,
amb amor a tots aquells

que l’expressen per la vida
sense importar-ne el nivell,
a qualsevol lloc o moment,
per deixar ben destruïda 
la intenció que forja el temps!

poema de Joan Emili González
fotos el 15 de gener del 2012 a la Creu de Santos