Sendes, camins em criden
a vagareig difícil, que pregunta,
se m'emporten a balmes on escolto
difuntes veus, però la vella font
d'aigües de l'èxtasi no em dicta
mai la paraula que trenqués
l'encantament.
M'endinso per un canvi
de les coses en ànima,
i és pròxim l'inconegut.
Tota averanys, aquí,
la veu del bosc, amb no fullosa parla
d'arrels, diu foscament l'arcà.
a vagareig difícil, que pregunta,
se m'emporten a balmes on escolto
difuntes veus, però la vella font
d'aigües de l'èxtasi no em dicta
mai la paraula que trenqués
l'encantament.
M'endinso per un canvi
de les coses en ànima,
i és pròxim l'inconegut.
Tota averanys, aquí,
la veu del bosc, amb no fullosa parla
d'arrels, diu foscament l'arcà.
Poema del Boscater "Sendes, Camins em Crident"
de Joan Vinyoli
Foto a la vall del Balneari de Cardó 15 Gener del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada