Em sento al pedrís i miro les pedres mil·lenàries.

Em sento al pedrís
al costat de vosaltres.
Respiro l'aire que ens envolta,
la meva mirada recorre el lloc,
no penso amb res.


De vegades sobren los pensaments
perquè la màgia del lloc
i el silenci és més eloqüent.


El silenci
que nos fa sentir
que estem vius,
que la vida és bonica
que cal viure-la 
estimant tot el que nos envolta,
per petit i senzill que sigo
i a nosaltres mateixos,
si los teus ulls son nets
i los teus pensaments sincers.


Em sento al pedrís
al costat de vosaltres
per viure la vida,
encara que sigui 
humil i senzilla
al vostre costat
la vida es bonica.

foto a la Plaça del Pallol, 

                                           Tarragona 19 de gener del 2012

La volta del Pallol formava part de les construccions del costat occidental de la gran plaça d’administració del Fòrum Provincial de Tàrraco. La volta devia ser, en època romana, una llarga galeria que circulava per darrere del porticat i que servia de suport a un segon pis. Malgrat tot, en desconeixem la funcionalitat final en aquesta època i quin fou el seu ús fins al segle XVI. No podem passar per alt, però, la porta i la rosassa de l'actual façana interior que, a primera vista, sembla que corresponguin a una fase medieval anterior al segle XV, en què la volta podria haver estat utilitzada com a església.

L'actual plaça del Pallol està documentada des del segle XVI amb el nom de pla de Sant Feliu, encara que sabem que ja existia amb anterioritat a aquesta data. Així apareix mencionada en l'itinerari de la translació del braç de Santa Tecla quan, el mes de març de 1321, la relíquia va ser portada a la ciutat procedent de Constantí. Les dades arqueològiques i documentals ens demostren que la plaça, llavors, era mes petita que ara i que s'hi arribava per un lloc diferent. Probablement s'hi accedia des de tres carrers: des de l’actual carrer Cavallers, des de la baixada del Roser a través de la porta romana conservada i des d'un carrer, avui desaparegut, que enllaçava la plaça amb el pla de Sant Miquel. Aquest últim carrer devia anar paral·lel al mur de tancament del porticat i segurament va desaparèixer a mitjan del segle XV.

L'any 1462, a causa de la inestabilitat regnant, els pares predicadors van traslladar el seu convent des de l’àrea de l’actual Camp de Mart a l'interior de la ciutat. A partir d'aquest moment la volta va esdevenir església i l'espai annex a la volta, convent. 

L'any 1522 els pares predicadors van traslladar novament els seu convent extramurs i la volta va ser adquirida per la ciutat. L'actual nom de la plaça ve donat pel fet que durant la segona meitat del segle XVI la municipalitat va instal·lar en aquest indret el pallol o botiga del blat i el pes de la farina. El pallol era el gran dipòsit municipal del gra i exercia les funcions de casa pública per comprar-lo i vendre'l. La seva presència va ser essencial per a la ciutat ja que una de les seves funcions era garantir el subministrament a la població i controlar-ne els preus, fet important ja que es tractava d'un producte de primera necessitat. D'aquesta forma, la volta va esdevenir magatzem.

Entorn al 1646 la municipalitat va tornar a cedir la volta als dominics que, novament, la van tornar a utilitzar com a església fins al 1693, any en què van abandonar aquests espais per traslladar-se al seu nou convent aixecat a la plaça de la Font. A partir d'aquest moment la volta va tornar a ser propietat del municipi, que el 1780 la va utilitzar com a magatzem de llenya i, anys mes tard, com a magatzem de la brigada municipal. Les estructures annexes a la volta i la part superior d'aquest van restar segurament desocupades fins a l'any 1696, en què les beates de Sant Domènec van establir-se a l’antic convent dels pares predicadors. 

Actualment la volta és de propietat municipal i s'hi troba exposada la maqueta de Tàrraco al segle II dC.

Museu d'Historia de Tarragona.