"No t'ennueguis amb records. Set claus
barren set portes. Saps prou bé què hi ha
darrera cadascuna per tornar-hi
amb el pretext d'enyors o negligències.
No s'esmena la vida ja viscuda
i aquest crepuscle de balaix desvetlla
noves veus que vulneren tots els límits.
Guarda la trista borra dels secrets
al fons obscur de qualsevol butxaca.
Que no t'exclogui el vent dels seus combats
ni la mar dels seus ocis. Per colrar-te
de nou la pell hauràs d'obrir finestres.
No sentis massa pietat de tu.
Llença les claus i aprèn-te més encara".
Miquel Martí i Pol. Set poemes d'aniversari
Fer anys és una sensació especial i emotiva. Tantes passes fetes des d'aquell dia del naixement. Tants somriures. Tantes persones estimades. Tantes vivències. Tanta gent que has conegut. Tanta gent que queda per conèixer. Complir anys és progressar en el coneixement de la vida i les persones. És adonar-te que encara hi ha coses que no pots entendre, que encara queda massa per aprendre, i molt per oferir. Regals? No imagino millor regal que la felicitació d'aquells que t'estimen. O un poema que parli d'obrir finestres.
Un relat de Neus Serra.
El meu petit regal Jalil una passejada per indrets que estimo,
el parc del barri prop de casa.
Tarragona 23 gener 2012
el parc del barri prop de casa.
Tarragona 23 gener 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada