ALEGRIA
fulla verda
caiguda en la finestra,
minúscula
claredat
nounada,
elefant sonor,
enlluernadora
moneda,
de vegades
ràfega trencadissa,
però
més aviat
pa permanent,
esperança complerta,
haver de desenvolupat.
Et vaig menysprear, alegria.
Vaig ser mal aconsellat.
La lluna
em va portar pels seus camins.
Els antics poetes
em van prestar *anteojos
i al costat de cada
cosa un *nimbo fosc
vaig posar,
sobre la flor una corona negra,
sobre la boca estimada
un trist petó.
Encara és primerenc.
Deixa'm penedir-me.
Vaig pensar que solament
si cremava
el meu cor
l'esbarzer del turment,
si mullava la pluja
el meu vestit
a la comarca cárdena del dol,
si tancava
els ulls a la rosa
i tocava la ferida,
si compartia tots els dolors,
jo ajudava als homes.
No vaig ser just.
Vaig equivocar els meus passos
i avui et crido, alegria.
Com la terra
ets
necessària.
Com el foc
sustentes
les llars.
Com el pa
ets pura.
Com l'aigua d'un riu
ets sonora.
Com una abella
reparteixes mel volant.
Alegria,
vaig anar un jove taciturn,
vaig trobar la teva cabellera
escandalosa.
No era veritat, ho vaig saber
quan en el meu pit
va deslligar la seva cascada.
Avui, alegria,
trobada al carrer,
lluny de tot llibre,
acompanya'm:
amb tu
vull anar de casa a casa,
vull anar de poble en poble,
de bandera en bandera.
No ets per a mi solament.
A les illes anirem,
als mars.
A les mines anirem,
als boscos.
No només llenyataires solitaris,
pobres bugaderes
o estarrufats, augusts
picapedrers,
em van a rebre amb els teus *racimos,
sinó els congregats,
els reunits,
els sindicats de mar o fusta,
els valents nois
en la seva lluita.
Amb tu pel món!
Amb el meu cant!
Amb el vol entreobert
de l'estel,
i amb la gaubança
de l'escuma!
Vaig a complir amb tots
perquè dec
a tots la meva alegria.
No se sorprengui ningú perquè vull
lliurar als homes
els dons de la terra,
perquè vaig aprendre lluitant
que és el meu deure terrestre
propagar l'alegria.
I compleixo la meva destinació amb el meu cant.
fulla verda
caiguda en la finestra,
minúscula
claredat
nounada,
elefant sonor,
enlluernadora
moneda,
de vegades
ràfega trencadissa,
però
més aviat
pa permanent,
esperança complerta,
haver de desenvolupat.
Et vaig menysprear, alegria.
Vaig ser mal aconsellat.
La lluna
em va portar pels seus camins.
Els antics poetes
em van prestar *anteojos
i al costat de cada
cosa un *nimbo fosc
vaig posar,
sobre la flor una corona negra,
sobre la boca estimada
un trist petó.
Encara és primerenc.
Deixa'm penedir-me.
Vaig pensar que solament
si cremava
el meu cor
l'esbarzer del turment,
si mullava la pluja
el meu vestit
a la comarca cárdena del dol,
si tancava
els ulls a la rosa
i tocava la ferida,
si compartia tots els dolors,
jo ajudava als homes.
No vaig ser just.
Vaig equivocar els meus passos
i avui et crido, alegria.
Com la terra
ets
necessària.
Com el foc
sustentes
les llars.
Com el pa
ets pura.
Com l'aigua d'un riu
ets sonora.
Com una abella
reparteixes mel volant.
Alegria,
vaig anar un jove taciturn,
vaig trobar la teva cabellera
escandalosa.
No era veritat, ho vaig saber
quan en el meu pit
va deslligar la seva cascada.
Avui, alegria,
trobada al carrer,
lluny de tot llibre,
acompanya'm:
amb tu
vull anar de casa a casa,
vull anar de poble en poble,
de bandera en bandera.
No ets per a mi solament.
A les illes anirem,
als mars.
A les mines anirem,
als boscos.
No només llenyataires solitaris,
pobres bugaderes
o estarrufats, augusts
picapedrers,
em van a rebre amb els teus *racimos,
sinó els congregats,
els reunits,
els sindicats de mar o fusta,
els valents nois
en la seva lluita.
Amb tu pel món!
Amb el meu cant!
Amb el vol entreobert
de l'estel,
i amb la gaubança
de l'escuma!
Vaig a complir amb tots
perquè dec
a tots la meva alegria.
No se sorprengui ningú perquè vull
lliurar als homes
els dons de la terra,
perquè vaig aprendre lluitant
que és el meu deure terrestre
propagar l'alegria.
I compleixo la meva destinació amb el meu cant.
foto al peu del turo final per arribar a la Creu de Santos
Rasquera 15 de Gener del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada