Balades dels ocells,
quan s'acaba el dia
perque ja passa la calor,
i el sol s'aprima.
I jo, sobre l'herba,
vora el riu
amb els arbres,
que em fan companyia
miro el cel
i penso en la teva pell,
tan fina,
i els teus ulls brillen
com l'aigua cristallina.
Vull agafar-te la mà
i el que toco és l'argila
de la vora de la riba.
I l'ocell gran ja canta,
la seva cancó de melangia,
demamant quan podrà veure,
la perdiu que estima
quan s'acaba el dia
perque ja passa la calor,
i el sol s'aprima.
I jo, sobre l'herba,
vora el riu
amb els arbres,
que em fan companyia
miro el cel
i penso en la teva pell,
tan fina,
i els teus ulls brillen
com l'aigua cristallina.
Vull agafar-te la mà
i el que toco és l'argila
de la vora de la riba.
I l'ocell gran ja canta,
la seva cancó de melangia,
demamant quan podrà veure,
la perdiu que estima
poema "Balades Dels Ocells"
de Francesc Povedano
foto al pinar davant de casa
que dona pas Al Nostre Racó el Bosc
tarragona 22 de Maig del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada