A les nimfes del bosc,
que encara somriuen.
Als silencis de la lluna,
que tant i a tants inspiren.
A les veles del vent,
que duu llibertat arreu.
Als follets dels arbres,
que somien móns diferents.
A les arrels del món,
que lluiten per sobreviure.
A les ànimes encuriosides,
que de nit viuen, i estimen.
Als amant que, mentre escric,
criden de plaer, orgasme urbà.
Als qui treballen de nit,
i viuen la nit, el dia adormit.
Als qui no dormen, lluny,
que el matí s'enlaira al seu país.
Als bohèmis, que de nit
escriuen, i es miren, i pensen en l'ahir.
que encara somriuen.
Als silencis de la lluna,
que tant i a tants inspiren.
A les veles del vent,
que duu llibertat arreu.
Als follets dels arbres,
que somien móns diferents.
A les arrels del món,
que lluiten per sobreviure.
A les ànimes encuriosides,
que de nit viuen, i estimen.
Als amant que, mentre escric,
criden de plaer, orgasme urbà.
Als qui treballen de nit,
i viuen la nit, el dia adormit.
Als qui no dormen, lluny,
que el matí s'enlaira al seu país.
Als bohèmis, que de nit
escriuen, i es miren, i pensen en l'ahir.
Un relat de: silvia_peratallada
foto a l'entrada del bosc
Tarragona 1 de Novembre del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada