Arriscar-se

Encara que riure és arriscar-se a semblar un ximple...

Encara que plorar és arriscar-se a semblar sentimental...
Encara que apropar-se a algú és arriscar-se a involucrar-se...
Encara que mostrar els teus sentiments és arriscar el teu jo interior...
Encara que exposar les teves idees o els teus somnis a una multitud és arriscar-se a perdre'ls...
Encara que estimar és arriscar-se a no ser estimat de la mateixa manera...
Encara que viure és arriscar-se a morir...
Encara que desitjar és arriscar-se a ser defraudat...
Encara que intentar és arriscar-se a fallar...
Malgrat tot, has d'arriscar-te. 

Has de córrer els riscos simplement perquè el més gran dels perills de la vida és no arriscar-se.
Les persones que no arrisquen gens o mai tenen gens, no fan gens.
Tal vegada podran evitar el sofriment i la tristesa, 

però no aconsegueixen aprendre, sentir, canviar, créixer o viure. 

Presoners dels seus temors,
són esclaus que han renunciat a la seva llibertat,
doncs només quan una persona s'arrisca, és lliure.
Els pessimistes es queixen del vent;
els optimistes esperen confiadament que els vents canviïn d'adreça
i els realistes, ajusten els seus vés-les en l'adreça correcta.
Arrisca't...
És cert, que pots perdre?

Però has pensat en el que pots guanyar?

Els Tarragonins del primer al darrer
lo hem fet i podem estar satisfets
i somriure,
hem gaudit d'unes festes plenes de joia,
que no se mede-ix ni per la can-titat ni per el talonari,
i amb Futur

Santa Tecla Setembre del 2011 Tarragona


un pensament d'Aine