Volo Lliure

Volo Lliure
Llera del Ebre a Flix

dijous, 29 de setembre del 2011

Transitant cap la felicitat

Diré el contorn dels arbres i muntanyes,
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.
Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d'inaccessibles astres,
així m'arrenca com el torb insomne l'amor 
i em lliura a un altre.


Jalil bonico, ja se que ho saps
la sort que tens,
la Maite i jo no ens podem queixar
amb això
som afortunats,
el Miquel
i la Montserrat.
Unes bones colom-nes ho sostenen
li diuen AMISTAT!!!
tot lo demès son pedallassos
per amagar reversos de la complicada vida.

Una AMISTAT SENSE INTERES PERSONAL
DE CAP MENA
NO TE PREU.

JALIL ,QUE EN SOM DE RICS !!!



Poema "EL POETA ADOLESCENT"
En aquest poema en Joan Vinyoli ens explica com va ser el seu començament, 
els primers moments i els primers sentiments com a poeta.
 Ens ho reflecteix mitjançant describint-nos el paissatje 
que hi ha en el contorn dels arbres i muntanyes, 
retenint els seus pensaments mitjançant les paraules, 
com per exemple, 
la solitud, els somnis 
i el que creu que serà el seu destí.


Amb la bona gent que tenim al costat, 
Jalil , 
som, 
hi hem de ser feliços, 
amb bens
 o no
 materials.


Fotos al cami de Ronda de Salou,
prop de la platja dels capellans 
i a les Termes de Monbriò28 de Setembre del 2011

2 comentaris:

  1. RAMOOON.... GRÀCIES, GRÀCIES... QUE BONIQUES LES FOTOS I EL POEMA.... AIXÍ QUE EL JALIL ARRIBI LI ENSENYARÉ...

    REPETEIXO, TROBO A FALTAR FOTOS ON HI SURTIS TU... M'AGRADARIA TENIR-NE ALGUNA TAMBÉ... ENS EN VEM FER... POSA-LES, RAMON... UNA ABRAÇADA!!!


    MARTA VALLS

    ResponElimina
  2. Amb la meva màquina, recorda que tan sols una i moguda, la fotògrafa no en sortia de fer-ne cap, de fet la màquina pesa quant porto el tele-zum i se ha de tenir costum.
    Qui fa lo que pot no esta obligat a mes, estigo com estigo de moguda, te l'enviaré per el privat.

    ResponElimina