Moment.

Entre el diàleg dels pins i la mar
el teu silenci acomanya el paisatge.
Si aquesta trena que et vola a l'atzar
té la color més gentil de la platja,

el gessamí que ara portes al pit
posa un perfum en la tarda daurada,
i es fa sensible en aquella alenada
la lleu aroma del teu esperit.

=============================================

Ere ja el final de la tarda, del 29 de setembre del 2011,

 des de un lloc de la Costa Daurada que difícilment i mes el angle d'en-foc gaudiré, 

un lloc que ha deixat petjada a la nostra vida,

 passava pagina, 

cal recordar los bons moments, 

els altres com diu la Maite fem-li un acudit.

I en aquest moment màgic de recolliment , 

esperits ensao-nats al paratge, gent que estimo, 

la Monte Carreres, el seu marit el Vicenç, la Maite, la Marta, el Jalil, els dos primers ja los han viscut.

La vida dona toms, 

i passa pàgines, 

les bones persones amb qui convius, 

a vegades,

 per raons alienes als dos, desapareixen, 

pro el record de lo viscut, 

es etern, 

Montse, Vicenç, 

lo varem passar molt be els dos cops que ens varem veure, 

el segon genial,

 quins dos dies mes meravellosos, 

us durem sempre al cor, 

sigueu feliços, 

sabeu on estem.

==================================================

Serralada Litoral de la Costa Daurada
al fons,
Ermita de la Mare de Deu de la Roca de Mont-Roig del Camp

li deia a una Amiga, 

que he conegut,

 mentida, 

he vist
 i
gaudit personalment.

 Al fac hi ha massa aparador, 

pro,
 reboscos autèntics,

aquesta ja la coneixia 

es com sabia ,

autentica.

Li deia,

 la Costa es Daurada,

 ficxat, 

al començament del cami de Ronda de la platja dels capellans,de Salou, 

es veia la sorra Daurada dins la mar,

pro Certa Gent ho Dora mes, 

la Colla del Bosc,

us estimo.