Vaig ser al cel que en rep la llum més forta.

La glòria d’aquell que tot ho mou

penetra l’univers, i resplendeix

en una part més i en una altra menys.

Vaig ser al cel que en rep la llum més forta,

i vaig veure coses que no les pot

ni les sap dir qui ha baixat d’allà dalt;

perquè, acostant-se més al seu desig,

l’intel·lecte arriba tan endins

que la memòria ja no el pot seguir.

Cap de les parts viscudes el 28 de Setembre del 2011
varen resplendir unes mes que altres,
a partir d'a qui, el tram central del viatge
a un dels Paradisos Terrenals
vare ser tan immens,
que no tinc paraules.

frac-men de la Divina Comedia de Dante.
Al fons a ma esquerra la punta del roqueral de la platja dels capellans
darrera del pinar i edificis que veiem, algun dia serà camí de ronda
i lo farem, a ma dreta dalt hi tenim un hotel amb sa pista de ball i de fondo lo que veieu
un de-lici fer-hi un vals de nit, conec qui .