Res no és mesquí

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Aquesta foto per mi conjumina amb aquest poema,
on Joan Salvat Papasseit ens explica el respecte que sent per la vida, 
per ell no hi ha res que sigui dolent.
 Tots els seus desitjos son positius i ens ho fa veure amb els seus ulls,
per haver-mela inspirat la Maria Teresa Martínez, avui dia 26 de Setembre del 2011.
A vegades anem als llocs, per motius diversos, no per plaer, i cal trobar-ne el punt positiu, 
jo ho vaig fer el 8 d'Setembre del 2011 a Barcelona
 i a les 18h 33m vaig gaudir de la Llum i d'aquest indret.
La Maria Teresa ho vare fer el 25 de Setembre del 2011 a Tarragona, 
i de 18h a 21h va copsar-hi la Llum de la que normalment gaudeixo.