Trenca l'alba un alè encès
untant la calma de mandarina.
En el silenci espès, un gall
canta i escaina una gallina.
Llesc la fosca amb un trinxet,
faig dels somnis punt de creu,
apart de mi cor i batec
i els guard al comodí. Esper
el toc sec a la persiana. No
em moc, arrufat i poruc, sota
la flassada. No vingueu, no
us vull sentir. L'estel
de l'alba no es vol morir.
campana incerta
poema de Maicas, Lluís
Tarragona 28 de Setembre del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada