Pirineu, si resplendissis
tot encès de mar a mar,
tot encès de mar a mar,
remembrant els fills en vetlla,
les memòries del passat,
les finances del pervindre
i els misteris d'eix atzar
que fa que els fills d'una mare,
que els homes d'un sol parlar
tinguin els braços en l'aire
tots alhora bracejant,
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!
les memòries del passat,
les finances del pervindre
i els misteris d'eix atzar
que fa que els fills d'una mare,
que els homes d'un sol parlar
tinguin els braços en l'aire
tots alhora bracejant,
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!
En aquest poema, Maragall va fer de la poesia una profecia:
QUE CAP BUROCRÀCIA NO PROHIBEIXI LES NOSTRES FOGUERES ANCESTRALS,
ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat.
Que els genis del foc encenguin els aires:
dracs, guites, plens, diables, trabucaires, moixigangues, atxes, torxes, falles, haros, fars, petards, coets, castells de focs...
Tornem a encendre fogueres a les places de pobles i ciutats!
Recuperem-les, perquè corren el risc d'extingir-se.
Encenguem les ciutats!
Apostem per la ciutadania.
Per l'etnos i pel demos, les dues maneres de ser poble.
Exercim l'antic vot fogueral,
i QUE CADA FOGUERA SIGUI UN REFERÈNDUM POPULAR PER LES NOSTRES LLIBERTATS.
JOAN SOLER I AMIGÓ
Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006
Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada