Altíssim, omnipotent, bon Senyor,
teves són les lloances, la glòria i l’hor i tota benedicció.
A tu només, Altíssim, s’adiuen
i cap home no és digne d’anomenar-te.
Lloat siguis, Senyor meu, amb totes les teves criatures,
especialment mossèn el germà sol,
el qual és dia, i per ell ens il.lumines.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor:
de tu, Altíssim, porta significació.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana lluna i les estrelles:
al cel les has formades clares i precioses i belles.
Lloat siguis, Senyor meu, pel germà vent
i per l’aire, ennuvolat i serè i en tota mena de temps,
pel qual a les teves criatures dónes sosteniment.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.
Lloat siguis, Senyor meu, pel germà foc,
pel qual il.lumines la nit:
i ell és bell i alegre i robust i fort.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra mare terra,
la qual ens sustenta i governa
i produeix diversos fruits amb flors de colors i herba.
Lloat siguis, Senyor meu, per aquells que perdonen pel teu amor
i suporten malaties i tribulacions.
Beats aquells que ho suportaran en pau,
que per tu, Altíssim, seran coronats.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra mort corporal,
de la qual cap home vivent no pot escapar:
ai d’aquells que moriran en els pecats mortals;
beats aquells a qui trobarà en les teves santíssimes voluntats,
que la mort segona no els farà mal.
Lloeu i beneïu el meu Senyor i regracieu-lo
i serviu-lo amb gran humilitat.
(Trad. Narcís Comadira)
teves són les lloances, la glòria i l’hor i tota benedicció.
A tu només, Altíssim, s’adiuen
i cap home no és digne d’anomenar-te.
Lloat siguis, Senyor meu, amb totes les teves criatures,
especialment mossèn el germà sol,
el qual és dia, i per ell ens il.lumines.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor:
de tu, Altíssim, porta significació.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana lluna i les estrelles:
al cel les has formades clares i precioses i belles.
Lloat siguis, Senyor meu, pel germà vent
i per l’aire, ennuvolat i serè i en tota mena de temps,
pel qual a les teves criatures dónes sosteniment.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.
Lloat siguis, Senyor meu, pel germà foc,
pel qual il.lumines la nit:
i ell és bell i alegre i robust i fort.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra mare terra,
la qual ens sustenta i governa
i produeix diversos fruits amb flors de colors i herba.
Lloat siguis, Senyor meu, per aquells que perdonen pel teu amor
i suporten malaties i tribulacions.
Beats aquells que ho suportaran en pau,
que per tu, Altíssim, seran coronats.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra mort corporal,
de la qual cap home vivent no pot escapar:
ai d’aquells que moriran en els pecats mortals;
beats aquells a qui trobarà en les teves santíssimes voluntats,
que la mort segona no els farà mal.
Lloeu i beneïu el meu Senyor i regracieu-lo
i serviu-lo amb gran humilitat.
(Trad. Narcís Comadira)
autor
Francesco d’Assisi
(Assisi, 1182 – 3.10.1226)
“Escrit entre 1224 i 1225, a les darreries ja de la seva vida; quan va sentir, però, que la mort era imminent, va afegir-hi el famós verset: “Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra mort corporal...” La complexitat del poema és molt més gran del que, a simple vista, podria semblar. Cal tenir present la doble possibilitat de lectura del per de la fórmula; “Lloat siguis, Senyor meu, per...” (les criatures lloen el Senyor i l’home lloa el Senyor a causa i a través de les criatures), que n’amplifica el sentit. I tanbé els seus orígens en un cert clima de misticisme intel.lectual (Hug i Ricard de Sant Víctor) segons el qual l’ànima no pot enlairar-se a les veritat invisibles sinó a través de les visibles.”
foto Gorg de la Febró, 1 de gener del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada