Del Camp

Prada, Feliç Dia! De l'regi Buenos Aires

 Allà Lluny van quedar El Foc i el bull;

 Avui a la teva verd triomf tindran els meus somnis Vida,

 Respiraré teu Alè, em banyaré al teu sol.

 Molt bon dia, hort. Salutació La Frescor

 que brolla de les Branques del teu préssec en flor;

 formada de rosers, el teu carrer Florida de

 Mira Passar la Glòria, la Banca i l'Esport.

 Un ocell poeta remuga en El seu pap versos;

 xafarder i petulant, Xerrant va sense pardal;

 Les Plantes enfiladisses conversen de Política;

 les roses i els lliris de l'art i de l'amor.

 La seva Regint Quadriga de Màgiques libèl · lules,

 de somnis milionaris, l'entremaliat Puck Passa;

 i, Esplèndida sportwoman, En La cistella celeste,

 L'Emperadriu Titania Seguida d'Oberón.

 De nit, Quan Mostra La seva Mitjà anell d'or

 Sota el blau tranquil, l'estimada de Pierrot,

 ÉS UNA festa palida La Que En L'Hort Reina,

 Toca a La Lira L'Aire El seu do-re-mi-fa-sol.

 Curioses les violetes un el seu balcó treuen el cap en si.

 I UNA sospira: «! Que llàstima falti el rossinyol»

 Els silfos compassen la dansa de Las Brisas

 En Un Walpurgis Vague D'aromes i de visió.

 Tot d'una si sent El Ressò del Crit de la pampa;

 Brilla COM UNA Posta del sol Argentí;

 i sense Espectral genet COM UNA ombra Creua,

 Sobre La seva Esquena sense ponxo; Sobre La seva faç, dolor.

 Qui ets, solitari Viatger de la Nit?

 Jo sóc la Poesia Que sense Temps here Regne:

 Jo sóc l'iniciador gaucho Que Per Sempre instància de part,

 de la Mare Pàtria Vella duent El Cor.

Rubén Darío  poema Del Camp

fotos al Parc del barri 9 febrer del 2012