He mirat aquesta Terra i us he vist.

Estimo el país, m'agrada petjar-lo i conèixer gent. 

Preferentment aquella que treballa en l'anonimat

 i el fa gran sense esperar res a canvi.

Aquelles persones que, amb el seu esforç mai reconegut, 

et fan adonar de la facilitat amb què, 

de vegades, atorguem creus de Sant Jordi a qui no la mereix. 

Cagadubtes i contradictori com cal. 

No m´agrada la marxa en fila índia i, de tant en tant, 

em sento ovella negra.

No suporto els brètols i encara menys aquells que diuen pertànyer al meu bàndol.

No tinc gaires conviccions profundes -un parell, o potser menys-; 

em molesten aquells que creuen no equivocar-se mai i m'inquieten les persones d'idees fixes. 

Sóc conscient de les meves mancances i convisc, 

procurant no molestar, amb la meva ignorància.

 M'emprenya, però, la ignorància insolent, pocavergonya i cridanera que 

molt sovint veiem per carrers i places o a través de l'anomenada caixa tonta. 

Alguns diuen que sóc extravertit. Altres introvertit. 

A vegades necessito soledat i silenci, tancar els ulls i volar. 

A vegades, seure al marge del camí i veure créixer la ginesta

i d'altres emprendre caminades esgotadores per allunyar dimonis interns. 

Procuro sovint pujar a la muntanya i mirar,

 al fons, la vall de llàgrimes,

 mentre escolto el silenci 

i sento el vent a la cara, 

despertar el sentits 

i gaudir de la llibertat absoluta. 

MarcelPuigPuig

Foto al Riu Glorieta Mont Ral 24 de Febrer del 2012