Volo Lliure

Volo Lliure
Llera del Ebre a Flix

dimarts, 28 de febrer del 2012

Fotos del Silenci a la Vall del riu Glorieta.

Qui ha suat la Natura
sap del seu dolor, 
de les seves tendreses, 
dels seus temps.

Qui s'ha deixat la pell en la seva mirada
es reconeix en les formes,
en el sotrac de la suo,
en la salabror dels llavis secs.

Qui s'embolica en el seu alè
no pot sinó deixar-se atrapar
pel silenci interior que li inunda
i que li torna bellesa en el patiment,
llum en la llum,
camí, esperança i esforç fèrtil
que dóna raons de Vida en cada trobada
i deixa un bell record en el ànima
i un cos renovat.




















 En aquesta foto ja feia rato que teniem controlada la situació,
 tan sols calia seguir el cami de sortida riu amunt.




Casi el final de la Vall del riu Glorieta, ja falta poc per el camí empedrat roma.
================================
L'Acadèmia del Cinema Català ha atorgat el Premi Gaudí d'Honor 2012 a Pere Portabella (Figueres, 1929), en la cerimònia retransmesa per TV3 el dilluns 6 de febrer.

Portabella és un dels més destacats representants del cinema avantguardista dels últims 50 anys. La importància de la seva obra cinematogràfica com a director ("Nocturn 29", "Umbracle", "Pont de Varsòvia") i com a productor ("Viridiana", "Los golfos", "Tren de sombras") és comparable al valor de les seves aportacions en el terreny de la política i del restabliment de la democràcia a l'estat espanyol. Portabella és un cineasta trencador i insubornable que no accepta submissions a les regles del mercat i, com a tal, és autor d'una filmografia conceptual i altament suggerent d'un impacte plàstic remarcable. Tant és així que el MoMA de Nova York va adquirir "El silenci abans de Bach" (2007) pel seu fons cinematogràfic, junt amb l'anterior "Cuadecuc, Vampir" (1970).

“El silenci abans de Bach” és una aproximació a la música i a les disciplines i oficis que l’envolten a través de l’obra de Johann Sebastian Bach, una mirada sobre les profundes relacions dramatúrgiques que existeixen entre imatge i música, de manera que aquesta darrera no es concep com un mer subratllat subsidiari de la imatge, sinó com a subjecte paritari de la narració. Així doncs, parteix d’una estructura musical prèvia. La banda sonora es nodreix d’obres de J.S. Bach, de dues sonates de Fèlix Mendelssohn i d’un estudi de Györg Ligeti, que creen una volta arquitectònica sota la qual transcorre la història de la pel•lícula. Una passejada pels segles XVIII, XIX i XXI de la mà de J.S. Bach.

"El silenci abans de Bach" conté algunes de les imatges més inspiradores del cinema dels últims anys: pianoles que ballen i cauen al mar, un concert de violoncel•listes en un vagó de metro en moviment, una desfilada de partitures en vista zenital... Tot un univers estètic i intel•lectual.

Idioma versió original: Castellà – Alemany – Francès – Italià
Producció: Films 59, Catalunya, (2007)
Director: Pere Portabella
Durada: 1 h 37 min.
Guió: Pere Portabella - Carles Santos - Xavier Albertí
Director de fotografia: Tomàs Pladevall (A.E.C.)
Musica: J.S. Bach, Fèlix Mendelssohn i Györg Ligeti
Intèrprets: Àlex Brendemühl, Feodor Atkine, Christian Brembeck, Daniel Ligorio i Georgina Cardona

Subtituls de lopere

2 comentaris:

  1. PRECIOS TOT PLEGAT... UNA ABRAÇADA MOLT FORTA...



    MARTA VALLS

    ResponElimina
  2. Marta bonica, encara arrossego agulletes, es que baixar al dret com les cabres per camins de escalador, son les primeres fotos fins al aqüeducte de la central, distancia-mos del objectiu, uns 500m i un cop trobat un camí normal que devia venir d'Alcover, ja tot vare ser mes planer, érem prop de la llera del riu a uns mes de 50 metres per damunt però desviats 1/2 kilòmetre, lo dur vare ser de tornada cap a Mont-Ral, el primer tram un cop deixes el camí cap el niu del Àguila i la central amb unes pendents de por i escalons que feien un grup d'operaris que varem saludar.

    del riu que es aquella foto panoràmica del creu-ament, fins dal 500 metres de desnivell meravellós amb vistes a la vall i al riu a ratos.

    El pròxim dia jo sol per la part d'Alcover, mes planera per tornar deixant el cotxe a un mas passada l'Ermita, es el camí que fan los carrosses i no tan, llavors si que disfrutare fen fotos i panorames.

    ResponElimina