Amb una fatiga que no és un desengany, amb un goig que no encoratja esperances, Bona nit!!!

Amb tendresa, amb pau, amb innocència,
amb una tova tristesa o el cansament
que ve a ser un gos fidel que acariciem,
estic assegut en la meva butaca i sóc feliç,
i sóc feliç
perquè no sento la necessitat de pensar alguna cosa precís.

Amb una fatiga que no és un desengany,
amb un goig que no encoratja esperances,
estic en la meva butaca, i estic
en alguna cosa que potser només és amor.

Sé que suro
i gens em sembla no obstant això indiferent;
sé que gens m'alegra ni em dol
i que no obstant això tot m'entendreix;
sé que això és l'amor,
o que potser solament és un dolç cansament;
sé que sóc feliç
perquè no sento la necessitat de pensar alguna cosa precís.


Poema "Descans" de Grabiel Celaya
foto el 10 de Juny del 2011 prop del Francoli terme de la Pobla de Mafumet