Avui em visito,
toco a la meva porta
i sense obrir-la entro.
Em va refredar la pell,
em va escalfar l'ànima
i va despertar els dolors esmorteïts
per petons analgésics,
mutilen una part de mi
i s'acreixen les ganes de tocar el cel.
Robaré una escala,
pujaré els esglaons,
arribaré al purgatori amb el passaport a l'infern,
les meves mans tremoloses suspeses
en la tomba del mausoleu del meu sentir.
Esgarrapo la terra que em cobreix,
respiro l'últim sospir
tancant els ulls
i quedant-me amb mi.
Poema de Adriana Arnaiz Fernandez Concha "Conciencia"
foto a la XXII Trobada de Poetes de Botarell Agost del 2011
Estava revisant unes fotos per bastir un poema envers la Llum tardoral a la Font Vella, de Botarell i ves per on, malgrat tenir la consciencia de lo que feia i vaig anar a fer, aquesta foto al revisar-la me ha fet consciencia del motiu per la que cada dia mes gent neta i saba nova viu , perquè te consciencia i es Poble Net.
ResponEliminaSegur que vosaltres i veieu mes, però jo us diré que hi bec a aquesta foto que he enfosquit les ombres per ressaltar lo que bec: per damunt de tot la Llum i el Cel (la senyera), desprès entre dos plataners il·luminats La Veu de la Consciencia (el rapsoda) i a la seva dreta desprès del plataner la nova Saba lleugerament il·luminada enmig de dos sentiments el de la Font Vella ,darrera seu aprofundida en les entranyes de la terra i el present reflectit amb aquestes cadires acaronades per la Llum plataforma per expressar sentiments i consciencia, uns amb el do de la Paraula i els fets i permeteu-me una llicencia, que me fa molta il·lusió, a l'esquerra en un racone´t aquest tri-poda ( un regal del 1976 d'una persona que estimo mol), la meva humil ferramenta, perquè ni soc poeta, ni rapsoda ,ni fotògraf, tan sols un de tants caminadors que estima Sa Terra.
I un crit al cor;
VISCA CATALUNYA LLIURE //*//
Molt bonic!!!
ResponEliminaUna abraçada,
Maria Teresa