“Bosc endins hi ha drecesres que no acaben mai, la intrincada espessor que la llum no traspassa, clarianes de silenci mort, vida que formigueja i pul·lula indiferent al caminant. Som abans o després del jardí: tal vegada l’home encara no ha batallat contra aquesta massa vegetal o potser ja ha desistit després de lluitar-hi amb esforç. Per això convé no oblidar el terror que, bosc endins, abruma l’al·lot que s’hi ha perdut; convé no ignorar l’onada del vent, la fera que brama, el crit gutural de l’home en estat de natura que ens retorna a la gènesi de la guerra originària, de l’agressió primera. És necessari anar cada dia bosc endins, per un instant. Només així pot treballar, amb convicció, en el propi jardí.”
Extret de Bosc Endins escrit per Valentí Puig, pàg. 160 Quaderns Crema, 1982.
Foto al Bocs de Tarragona 29 d'Agost 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada