Perquè la llum neix en Tu.

Perquè la llum neix en tu,
però la nostra foscor està farcida d'estels,
quan la teva mirada i la meva
creen ponts entre el teu silenci
i el foc de les meves paraules.

Els meus dits tenen neguit de tu,
a través de la fosca nit
i quan camino a la claror de l'alba.
Els meus ulls només veuen la teva esquena que s'allunya
i la dolçor del teu somriure cansat.
Llavors la meva cançó es disol a la teva pell
com un aigua blava que s'endinsa en una caverna.

Com un forat de cuc,
obro una porta a través del temps
per forjar una realitat diferent:
un mon de petjades dels dos pels camins
de l'àmbar.
La sal de les meves llàgrimes,
obre corriols en la teva ànima celta
i allà em sents.

La meva boca et segueix,
i revifa a la teva pell el foc que fa niu entre els dos.
Atrapes els meus mugrons amb els dits,
i les nostres parpelles tancades
esclaten en un riu de flors vermelles
que flueixen de les teves mans,
i no tenen més resguard que el nostre difícil amor.
Filles del teixit dels somnis,
en un altre mon en el que no importa res més que el que sentim.

poema "la llum que tens en tu"
de Rosemary 

fotos fetes , davant l'Anella Verda de Tarragona i un dels camins cap el Pont del Diable de Tarragona, el 27 de Juny del 2011 a les 15 hores, moment oportú per gaudir de la fauna que se tova per la digestió i la xafogor