Ets la sang en breu arquitectura

de cor al vent acostumat.
Amor en vermell i en aroma pura
nostàlgies de pardal enamorat.


Qui et va fer rosa-foc en la verdura
esperançada i férvida del prat?
I aquest sofrir d'espines i dolçori 
jardí per aloses clausurat?


En la teva clara bondat de mel calenta,
ombra gairebé de fruit suggerido
rentre núvols i ocells somiant.


I en la teva flama de sang perseguida,
indefinidament indefinida,
segueixes pel teu perfum caminant.