Sóc un mocador de la festa major i no us agradaria olorar-me. El meu olor és una barreja entre vi i oxigen contaminat,no gaire agradable .Soc blau i porto dibuixat un draget. La causa de que el porti dibuixat és que els dragets dels blaus, aquet any en fan 10! Jo al principi no era de la Marta, ni de la Marta ni de ningú. Jo estava ficat a una capsa de cartró amb més mocadors iguals que jo. Però un dia ens varen treure d'aquella caixa i ens varen posar a sobre un balda. Allà, jo veia com grans i petits entraven i sortien del lloc on era, cridant i xerrant. I veia noies venen coses. Venien tot i de molt colors, sobre tot blanc i blau, però també grana i negre. Però un dia va arribar un noi, castany, d'estatura mitjana i una de les noies em va agafar, em va posar dins d'una bossa i li va donar al noi. Dos euros i mig que jo costava! Massa car. El noi, que poc desprès vaig descobrir que es deia Àlex, em va treure de la bossa i em va posar al seu coll. Tenia un coll punxerut però jo estava bastant còmode. Aquell dia vaig començar a saber que era la festa major. L'Àlex em portava d'aquí cap allà. Que si foc, que si cercaviles, que si timbals, però sempre acompanyat de una samarreta del mateix color que jo, blava. L'Àlex mai sem treia del coll. El primer dia vem anar a dormir molt tard, com poc desprès vaig descobrir que era habitual a festa major. El segon dia, l'Àlex i jo ens varem dutxar, varem sortir al carrer i vem fer una reunió amb uns nois molt estranys que anaven amb uns bidons que utilitzaven de timbals. Desprès varem anar al terrat de l'església i allà, vaig veure per primera vegada la Marta. Ella anava amb una camisa i estava pujada de peu a sobre de un noi alt i gruixut i a sobre seu, dos nens més, amb unes coses negres enrotllades a la cintura. Llavors va ser quan l'Àlex va començar a rebre saluts de tothom. Primer una noia baixeta que es deia Marina, desprès un tal Bernat, així molt hippy i molta més gent i la Marta va ser la ultima. Però la Marta no va dir hola com tothom. Ella, pel que ser, feia molt de temps que no veia a l'Àlex i s'hi va abraçar molt fort. Van xerrar molta estona i desprès van trucar a l'Àlex i vam tenir que marxar. No recordo gaire d'aquell dia per què em van tirar molt vi per sobre i ja s'ha sap que passa amb el vi...! Però aquella nit vaig tornar a veure la Marta, aquesta vegada amb una samarreta blanca i un mocador també blanc. El meu amo i ella van parlar i la Marta va anar-se'n. Un dia menys! Al dia següent més foc i timbals i homes molt, molt alts. A la Marta la vaig veure a la nit, altre cop amb samarreta blanca. Ens va saludar i va anar veure el concurs de garrotins i la sentia com li cridava coses aquell tal Bernat. Desprès va tornar i ella, l'Àlex i jo varem seure a les escales de l'església i a xerrar!despés varem anar a un lloc més tranquil, i l'Alex i la Marta es van fer un petó!! Al dia següent vaig veure la Marta amb els seus amics i llavors va ser quan la mateixa cosa que feia la Marta el primer dia que la vaig veure, ara ho feien altres persones però caminant. Era impressionant! I altre cop el mateix, foc, timbals, musica i la Marta. I vinga xerrar! Així tots els dies. L'últim dia, per fi, la Marta i l'Àlex es van trobar al concurs de rajolers. L'Àlex ja em tenia fart amb tants timbals i foc! Allà, al concurs, hi havia un paio que mai callava i que sempre feia que posessin la mateixa cançó. Allò era un malson! Sort que la Marta estava per allà i ens venia a veure! I ella també es queixava d'aquell paio. Allò va acabar i l'Àlex i jo varem anar a sopar, va venir la Marta i vam anar a veure els focs artificials. Van ser molt bonics i lluminosos! Desprès vam tornar al lloc on tothom sempre hi era i va venir una tal Gemma a buscar la Marta i se'n van anar. No vaig saber res més d'ella, fins poc després de que tota la gentada amb samarretes blanques esclates en un crit eufòric. Llavors, d'entre la multitud, va aparèixer la Marta. L'Àlex, per primera vegada en tota la festa, sem va treure del coll i la Marta es va treure el seu mocador. Llavors ells ens van intercanviar i es van donar un petó molt fort, com si aquell petó anuncies la fi de un periode magic, però que a la vegada, començava un de nou. Ara jo anava acompanyat d'una samarreta blanca i el meu contrincant, el blanc, d'una samarreta blava. Aquella nit va ser la ultima que vaig anar a dormir tard. La festa havia acabat i la Marta, l'Àlex i tothom no estava gaire content. Aquella nit, vaig arribar a casa de la Marta, ella es va posar el pijama i es va ficar al llit amb mi, lligat al canell i allà em vaig adormi. Ara estic penjat d'una balda. I veig tot el que passa al meu voltant. La Marta, a vegades em porta amb ella, acompanyat sempre d'una pua. Diu que li dono sort. Docs be, aquesta es la meva historia i de com vaig arribar jo a les mans de la Marta. El meu antic amo, només le tornat a veure una vegada, però jo ja estic content d'estar amb la Marta i espero que ella porti més mocadors i que les pengi amb mi.
Es un relat de petitona
fotografia aquest 18 d'Agost 2011 tot entrant al Bosc prop de casa i eons el Pinyolet fa setmanes no lo bec
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada