Si et demano que em deixis la teva mirada
I de fet és potser tan sols res.
Si et demano amb la brillantor de la lluna
Que els meus ulls avui atrapin les estrelles
Si et demano que a la llum del matí
Revisquis meus parpelles adormits
I en un fulgor de llums passades de moda
Descobreixis a la meva ànima abandonada.
No, no confonguis les meves ales amb aurores
No, no confia que el mar no arrossegament ones.
No, no em demanis que pugi l'alta cimera
Només mira la llum que convida meu foc
I seràs lliure, tan lliure
Si et demano que em obris les finestres
I que el vent s'amagui entre els teus llavis
Si et demano que em va atrapar un sospir
En el palmell de les teves mans salvadores.
Si et demano que guardis el secret
I que cants l'himne de l'aurora
Sera que sento la llum que hi ha a la meva sang
Sera que es va fer cançó la llum de l'ànima.
No, no confonguis les meves ales amb aurores
No, no confia que el mar no arrossegament ones.
No, no em demanis que pugi l'alta cimera
Només mira la llum que convida meu foc
I seràs lliure, tan lliure
Poema d'una cançò "La Llum interior" que desconec el autor
foto avui dia 13 d'agost del 2011 al Parc del barri
dedicada a un amiga la Roser per el seu aniversari
I de fet és potser tan sols res.
Si et demano amb la brillantor de la lluna
Que els meus ulls avui atrapin les estrelles
Si et demano que a la llum del matí
Revisquis meus parpelles adormits
I en un fulgor de llums passades de moda
Descobreixis a la meva ànima abandonada.
No, no confonguis les meves ales amb aurores
No, no confia que el mar no arrossegament ones.
No, no em demanis que pugi l'alta cimera
Només mira la llum que convida meu foc
I seràs lliure, tan lliure
Si et demano que em obris les finestres
I que el vent s'amagui entre els teus llavis
Si et demano que em va atrapar un sospir
En el palmell de les teves mans salvadores.
Si et demano que guardis el secret
I que cants l'himne de l'aurora
Sera que sento la llum que hi ha a la meva sang
Sera que es va fer cançó la llum de l'ànima.
No, no confonguis les meves ales amb aurores
No, no confia que el mar no arrossegament ones.
No, no em demanis que pugi l'alta cimera
Només mira la llum que convida meu foc
I seràs lliure, tan lliure
Poema d'una cançò "La Llum interior" que desconec el autor
foto avui dia 13 d'agost del 2011 al Parc del barri
dedicada a un amiga la Roser per el seu aniversari
Roser bonica, no es un pom de roses en plena natura no se sol trobar, pero hi tenia dos roses plenes de llum interior que embellien la passejada ,la Montserrat i TU, tingos un dia lluminos del Teu Aniversari tot el any, petonets de la Montserrat i meus.
ResponElimina