El balco.

Mare dels records! Regna dels amants!

Ets tot el meu goig, tot el meu jou ets!

En tu reviuran els íntims instants

i el sabor de la llar en els capvespres,

Mare dels records, Regna dels Amants!

Les nits que daurava la crepitant foc,

les nits de la balconada entre un baf de roses,

cuán dolça la teva falda, d'ardent aculliment

i el freqüent dir-nos inoblidables coses

en nits que daurava la crepitant foc.

Oh cuán bells els sols de les tíbies vetllades!

Què profund l'espai! Què cordial poder

Inclinat cap a tu, Reina de les estimades,

respirava el perfum del teu cos brau.

Oh cuán bells els sols de les tíbies vetllades.

En redos espessia la nit la seva negror

i entre ella endevinaven els meus ulls les teves pupil·les,

jo libava el teu alè. Oh verí! Oh dolçor!

I els teus peus dormitaven a les meves mans tranquil·les,

i en redos espessia la nit la seva negror.

És d'artistes fixar els minuts del goig

remirant l'ahir sumit en els teus genolls!

A quina obertura buscar encant llangorós,

del teu cos i la teva ànima sinó en les meravelles?

És d'artistes fixar els minuts del goig.

Juraments, aromes, petons innombrables:

renaixeran del vòrtex vedat a nostres sondes

com a sols que pugen a cels inefables

després de submergits en les amargues ones?

Oh aromes, juraments! Oh petons incomptables!

poema el balco de 

Charles Baudelaire

foto al Balcó del Mediterrani tram de les Palmeres, 18 d'agost del 2011

Aquet poema el dedico a la Mentxu 

desde aquet Balco tan preuat per els Tarragonins,

 el Mar ens uneix los esperits amb tota la gent estimada,

siguin de Mar, Camp, o Montanya.