Com s'arrenca el ferro d'una ferida
el seu amor de les entranyes em vaig arrencar,
encara que vaig sentir en fer-ho
que la vidam'arrencava amb ell!
De l'altar que li vaig alçar en l'ànima meva
la Voluntat la seva imatge va llançar,
i la llum de la fe que en ella cremava
el seu amor de les entranyes em vaig arrencar,
encara que vaig sentir en fer-ho
que la vidam'arrencava amb ell!
De l'altar que li vaig alçar en l'ànima meva
la Voluntat la seva imatge va llançar,
i la llum de la fe que en ella cremava
davant el llaura deserta es va apagar.
Àdhuc per combatre la meva ferma obstinació
ve a la meva ment la seva visió tenaç...
Quan podré dormir amb aquest somni
en què acaba el somiar!
poema "Com s'arrenca el ferro d'una ferida"
Rimes del «Llibre dels pardals»
de Gustavo Adolfo Bécquer
foto ahir nit 14 d'agost del 2011
a les Festes Majors deFerran un barri de Tarragona
ve a la meva ment la seva visió tenaç...
Quan podré dormir amb aquest somni
en què acaba el somiar!
poema "Com s'arrenca el ferro d'una ferida"
Rimes del «Llibre dels pardals»
de Gustavo Adolfo Bécquer
foto ahir nit 14 d'agost del 2011
a les Festes Majors deFerran un barri de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada