Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.
Tornada
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
2ª
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.
Tornada
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez
canta el Empordanet
Calafell2011
Magda bonica, físicament amb retard però des-de el primer instant que ho hem sabut espiritualment amb Tu la Montserrat i jo, del primer moment saben el contingut de la cantada de havaneres de Calafell, li he volgut fer un petit record a Ta Mare, i a totes les persones estimades que perdem físicament però el seu record sempre esta amb nosaltres i esperant-mos per algun dia tornar a fer Camí junts.
Vestida de nit el seu senyoriu esperit ens i-lumina i conforta per fer Camí, una forta abraçada de la Montserrat i meva per a tot-hom que te gent estimada vestida de nit.
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.
Tornada
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
2ª
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.
Tornada
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez
canta el Empordanet
Calafell2011
Magda bonica, físicament amb retard però des-de el primer instant que ho hem sabut espiritualment amb Tu la Montserrat i jo, del primer moment saben el contingut de la cantada de havaneres de Calafell, li he volgut fer un petit record a Ta Mare, i a totes les persones estimades que perdem físicament però el seu record sempre esta amb nosaltres i esperant-mos per algun dia tornar a fer Camí junts.
Vestida de nit el seu senyoriu esperit ens i-lumina i conforta per fer Camí, una forta abraçada de la Montserrat i meva per a tot-hom que te gent estimada vestida de nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada