Donar i rebre plaer és una necessitat i un éxtasi.

Digueu-me, pero, qui és aquel! que pot ofendre l'esperit?

Pot ofendre el rossinyol la calma de la nit, o la Iluerna els estels?

I pot la vostra flama o el vostre fum afeixugar al vent?

Us penseu potser que l'esperit és estany quiet que po­deu torbar amb un bastó?

Moltes vegades, quan us refuseu un plaer

 no feu més que guardar-ne el desig en el fons del vostre ésser.

Qui sap si allo que sembla exclos avui no está esperant a demá?

També el vostre cos coneix la seva herencia

i el que necessita de dret, i no será defraudat.

el vostre cos és l'arpa de la vostra ánima.

I sou vosaltres els qui n'heu de treure una musica dolça o uns confusos sons.

I ara us pregunteu en el vostre cor:

«Com podré des‑triar allá que és bo en el plaer d'allá que no ho és?»

Aneu als vostres camps i als vostres jardins, i aprendreu

que és el plaer de l'abella arreplegar mel de la flor.

Perá que també és el plaer de la flor donar la seva mel a l'abella

Car la flor és una font de vida per a l'abella,

 i per a la flor d'abella és un missatger d'amor.

I que per a ambdues, l'abella i la flor,

 donar i rebre plaer és una necessitat i un éxtasi.

Poble d'Orphalese, 

sigueu en els vostres plaers 

com les flors i les abelles.

I un poeta digué:

Parla'ns de la Bellesa.

I ell respongué:

A on cercareu la Bellesa i a on la trobareu,

 si ella ma­teixa no és el vostre plaer i la vostra guía?

I com podreu parlar d'ella

 si no és ella mateixa qui teixeix el vostre discurs?

Fragment del "Profeta" de 
Khalil Gibran o Gibran Khalil Gibran (en àrab جبران خليل جبران, Jibrān Ḫalīl Jibrān) fou un poeta i pintor d'origen àrab libanès establert als Estats Units, on va escriure en àrab i anglès. És conegut sobretot gràcies al seu recull El Profeta . Nascut a Bsharra, al Líban, en 1883 i mort el 1931 a Nova York, va viure a Europa i sobretot als Estats Units, on va passar la major part de la seva vida. Cristià catòlic de ritus maronita, la seva Església jutjarà heretge el seu tercer llibre, Esperits rebels (la crida del profeta) que serà cremat en plaça pública pel poder otomà el 1908. Se l'ha comparat sovint a William Blake.,[1] i és anomenat per l'escriptor Alexandre Najjar el «Victor Hugo libanès».
Foto a Porrera, la tarda del 27 d'Agost DEL 2011
plena d'emocions sensorials que fins la nit no vaig interpretar,
UN PATRIOTA CERCAVA LA BELLESA DEL DESCANS ETERN
Fem de la Bellesa el Nostre discurs i la nostra guia
per fer de la Nostra Terra un Paradís en Vida.
Gracies per fer Bellesa el dia del meu Sant.