El dia pel davant

El primer soroll de l'albada

fa oblidar la foscor de la nit,

l'imperi del seu regne en silenci

i aquell reguitzell intermitent

de l'avet de casa o de les llums del carrer.

I el sol, i el blau més transparent
o la blanca densa boirina,

i un munt d'hores que ens demanen amb ànsia

activitat i moviment plens de gràcia

ens permetran escriure la carta als Reis,

retallar estrelles i cintes brillants,

preparar un espectacular pessebre

i lligar amb ganes les llaçades als regals...

Tens el dia pel davant,

tens l'antesala del Nadal.


poema de l'Isabel, 
foto al Jardí Romàntic del Pont del Diable
16 de Juny del 2011