La vida pren la forma d'un camí perdurable.

No crec possible de conviure si
si no creiem en la veritat: no
cal que sigui cap déu, pot ser el camí
mateix o la frontera del camí
o algun indret o el límit del destí
o el pensament de no trobar destí;
pot ser només posar-se a fer camí
o asseure's a la vora d'un camí.

Poema de Joan Brossa

Respecte a la visió de la vida,
el camí ocupa un lloc central en el llenguatge poètic de Brossa.

En "Nil avall" (1995: 117) la vida pren la forma d'un camí perdurable:

"No pot ser més afinat el seny si
si ens empeny sempre a caminar lluny."
L'ànsia d'avançar en la recerca infatigable de la veritat és el que empeny el poeta.

No es tracta, però, d'una veritat dictada per cap déu, no; la veritat es troba en el mateix viatge, en la vorera o en l'afany mateix de fer-ne el primer pas. Maria Àngels Francés foto 23 novembre del 2011, marge dret del final del bosc de Nostre Racó el Bosc