Sense Ella no soc res i me la han robada.

Para el meu el verb ser no té cap sentit sense ELLA.
ELLA era la llum de vida i
fa tems que no existeix.

Abans ser tenia molt sentit,

doncs jo era ELLA i ELLA era jo,
ara sense ELLA tot és diferent.

Me queda poca il·lusió per res 

i m'agradaria anar-me amb ELLA,

és a dir,
deixar de ser jo per anar-me amb ELLA.

De fet no la he conegut mai,
i tant que la desitjo,
si mai la conec
com sera???


foto al bosc prop del pinaret vei del menjador del pinyonet
Tarragona 7 de Desembre del 2011