Quan et miro, es vessen paraisos
sobre el buit de les meves mans.
quan et miro, Sóc feliç
i encara que no ho notis la meva ànima aquesta cantant.
Quan et miro, retallets de sol
van recorrent les meves entranyes.
Quan et miro, t'estimo tant,
que em dol esperar fins demà.
És en la teva mirada que s'amaga
el mes gran dels versos
la paraula més sagrada,
el silenci més tendre.
quan et miro, et beso amb la meva mirada
et beso en silenci de la forma mes callada.
quan et miro, sento el goig
fenme pessigolles en l'ànima.
quan et miro, s'il·lumina el dia
i no hi ha alegria mes bella i mes sana.
quan et miro, amor de la meva ànima
la més bella de totes les flors em canta.
sobre el buit de les meves mans.
quan et miro, Sóc feliç
i encara que no ho notis la meva ànima aquesta cantant.
Quan et miro, retallets de sol
van recorrent les meves entranyes.
Quan et miro, t'estimo tant,
que em dol esperar fins demà.
És en la teva mirada que s'amaga
el mes gran dels versos
la paraula més sagrada,
el silenci més tendre.
quan et miro, et beso amb la meva mirada
et beso en silenci de la forma mes callada.
quan et miro, sento el goig
fenme pessigolles en l'ànima.
quan et miro, s'il·lumina el dia
i no hi ha alegria mes bella i mes sana.
quan et miro, amor de la meva ànima
la més bella de totes les flors em canta.
poema "Quant et miro" Juan Carlos Lozano
foto aquesta nit del 30 de novembre del 2011
mirant el Nostre Racó el Bosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada