M'HAS ARRIBAT TANT Al MEU

M'has arribat tant al meu,

que no vull ni pensar 

que els teus petons algun dia siguin freds, 

i les teves abraçades sense calor, 

seria com matar lentament, 

al meu il·lusionat i ardent cor. 

La teva absència pot fer-me… tant dany, 

que no podria resistir, 

el no veure't al costat del meu costat, 

sense fer olor la teva pell a menta, 

ni poder notar el teu palpitar. 

Si els teus ulls no em miressin,

no sabria per la vida caminar. 

Caminar perduda aniria, 

per la senda de la clandestinitat, 

sense trobar la teva mà 

que em pogués guiar, 

i bressolada per la por 

ni tot sol ...podria respirar. 

M'has arribat tant al meu,

que ja de tu, no puc separar-me. 

Ets com una tempesta,

que de sobte esclates d'amor; 

a l'igual queda la teva mirada quieta, 

com assaboreixes el petó, com l'olor fresca, 

de la sement d'una flor. 

M'has arribat tant al meu,

que sense tu… ja no sóc gens.

un poema de Llum - OAsis

foto al avencs de la Febró  9 de Desembre del 2011

Aquest poema lo dedico a tots els Patriotes, que han estimat i estimen la Terra per damunt de tot com el President Macià, amb tan profund sentiment com tenim tanta gen, no la suficient, des-de les profunditats de l'avens de la Febró un record especial a una Patriota ,que no se on pare, i la Montserrat i jo estime'm ,per a Tu Annadiana DhLicer