Plena de gràcia ets.

Tot en ella encantava, tot en ella atreia,
la seva mirada, el seu gest, el seu somriure, el seu caminar…
L'enginy de la Natura de la seva boca fluïa,
era plena de gràcia, com el Avemaría,
Qui la va veure, no la va poder ja mai oblidar!

Ingènua com l'aigua, diàfana com el dia,
rossa i nevada com a margarida sense igual,
a l'influx de la seva ànima celeste, clarejava…
Era plena de gràcia com el avemaría
Qui la va veure, no la va poder ja mai oblidar!

Certa dolça i amable dignitat la investia
de no sé que prestigi llunyà i singular…
Més que moltes princeses, princesa semblava,
era plena de gràcia com el avemaría,
Qui la va veure, no la va poder ja mai oblidar!

Jo vaig gaudir el privilegi de tenir-la en la meva via
dolorosa, per ella va tenir fi la meva anhelar,
i cadències arcanes va trobar la meva poesia,
era plena de gràcia, com el Avemaría,
Qui la va veure, no la va poder ja mai oblidar!

Quant, quant la vaig voler! Per deu anys va ser meva
però flors tan belles mai poden durar,
era plena de gràcia, com el Avemaría
i a la font de gràcia d'on ella procedia
es va tornar com a gota que es torna a la mar.

poema de Amado Nervo "Gratia Plena"

Un tret profund i veritable del poeta és l'element religiós,

encara que apareixtambé el sensual. 

Amb versos senzills i depurats, mostra el seu temperament
amorós.

Aquest amor a la vida, a la naturalesa,

a la seva lluita entre el religiós i el mundà,
a l'espiritualitat i a un amor ple d'esperances

i penes apareix en molts dels seus poemes.

Aquest sentiment es el que me vare dur a recollir jo sol unes 500 firmes
de les 4000 que se varen aconseguir perquè los impresentables de cyu
no edifique-se'n el Pulmó Verd de Tarragona fet amb fons Europeus

Afortunadament avui podem gaudir de mmeravelles com aquesta

4 de desembre del 2011