Diré el contorn dels arbres i muntanyes,
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.
Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d'inaccessibles astres,
així m'arrenca com el torb insomne
l'amor i em lliura a un altre.
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.
Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d'inaccessibles astres,
així m'arrenca com el torb insomne
l'amor i em lliura a un altre.
En aquest poema "El Poeta Adolescent"
en Joan Vinyoli ens explica com va ser el seu començament,
els primers moments i els primers sentiments com a poeta.
Ens ho reflecteix mitjançant describint-nos el paissatje
que hi ha en el contorn dels arbres i muntanyes,
retenint els seus pensaments mitjançant les paraules,
com per exemple, la solitud, els somnis i el que creu que serà el seu destí.
foto tot baixant del Coll de l'Agustenc prop ja de la carretera de la Mussara a Prades
26 de Desembre del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada