Quan les esponsalles de la vida i l'esperit envaeixen els espais de llum i festa

Ja res no em manca si puc mirar-te,
http://vimeo.com/groups/104079/videos/30705451
sentir-me teu.

1

2

Pendent del teu trepig,

al tard, l'oida em diu quall és el teu.

Tu ets la rosa mig

desclosa i, bosc endins,

ull clap de neu.

3

Ets una noia encara,

que de les flors vernals guardes l'esclat.

4

Més que una joia rara,

el rou i l'alba en tu han cristal·litzat.

5

6

7

8

Déu, que formosa ets!

9

10

Et mous igual que l'aire a les altures

 11

 12
A cada un dels teus trets,
hi ha un delicat ramell de formes pures.

 13

 14
És el meu pa i ale
pensar que tu existeixes

 15

16

Altrament, sens tu el meu desale

fora l'opacitat d'un gris porrent.

17

 18
Si et tinc a tu, que més
puc desitjar que jo no tingui?

 19

 20
Ets Ilum i cel; la resta és
sentir la brisa del teu gerd perfumo

 21

 22

 23

 24
No puc ni vull tocar-te;

 25

 26
amb ulls d'enamorat miro els teus ulls

 27

 28
Voldria acaronar-te,
ser el foranell que juga amb els teus rulls

 29

 30

31

 32

 33

 34

 35

 36

 37

 38

 39

 40

 41

 42

 43

 44

 45

 46

 47

 48

 49

 50

51

52

 53

 54

 55

 56

 57

 58

 59

 60

 61

 62

 63

 64

 65

 66

 67

 68

 69

 70

 71

72

73

La mort, aquest baix preu,
no exclou que jo t'estimi ni
m'excusa d'assaborir la veu,
la flaire del teu llavi que m'abrusa.

En muda pau distant,
a la vesprada, lluny dels aldarulls,
el brill parpellejant
de l'estelada lluu en els teus ulls.

Gran nit, silenci, calda,
sota aquest mar d'estrelles, pels carrers,
carrisquejant la balda,
pass en les mudes ombres dels darrers.

Res no pot separar-nos,
tu ets l'aiguaneíx i jo l'assedegat.
No sents, lluny de parar-nos,
que el somni és ara un món transfigurat?

http://vimeo.com/groups/104079/videos/30705451

Pibernat, Jaume

fotos al Bosc de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona

15 d'octubre del 2011