M’atrapa la bellesa,
sentir, palpar la idea
en el volum d’un repte!
Tot, tot ho experimento
entorn de l’art,
malgrat que sigui un tast efímer:
modelo argila, taco teles...,
i pinto pedres i cisello arrels,
i copso essències
amb l’ull de l’objectiu
sentir, palpar la idea
en el volum d’un repte!
Tot, tot ho experimento
entorn de l’art,
malgrat que sigui un tast efímer:
modelo argila, taco teles...,
i pinto pedres i cisello arrels,
i copso essències
amb l’ull de l’objectiu
I obro el ventall
de les meves follies,
com una porta
que us hi convida a entrar.
El foc dels meus impulsos,
en un esclat de mots!
de les meves follies,
com una porta
que us hi convida a entrar.
El foc dels meus impulsos,
en un esclat de mots!
Poema "Autorretrat"
de Josefina Peraire Alcubierre
foto pro de la Platja de l'Ardiaca de Cambrils.
29 de Setembre del 2011
==========================
De vegades vols definir u una Amiga i et falten mots,
sort de la gent lletrada, feia dies vaig llegir aquest poema,
lo tenia guardat, esperant conjuminar-lo amb una foto.
El 29 de Setembre tot enfilant el tram final d'un carrer que du a la Platja de l'Ardiaca,
cercant un cafè ran de mar, me calia, el dia era dur de tràfecs,
res mes lluny el pensar, ni recordar-me de ningú, ni de res,
no se que pensaran les Amistats si ho llegeixen
però es la veritat,
en moments determinats per molt que lo dugos al cor,
no et recordes de ningú.
El sentiment es com els materials retrac-tils,
que recuperen la forma si quelcom extern lo deforma puntualment,
i aixi va subseir,
axó que encara no havia fet el cafè,
al veure aquesta pared vaig parar en sec;
la Maribel !!!,
es com si aquesta vista estigues feta expres per el poema
i a banda de volguer-se "Autor-retratar "
la Josefina Peraire lo hagués fet a la Maribel,
per mi una artista i millor persona
que a casa es estimada.
Bon dia Ramon... Un bonic desperar, cada dia ho és amb el que trobo de bon matí.
ResponEliminaMentre jo dormo tu estàs aquí posant tot de coses que ens fan la vida agradable als demés.
UNA ABRAÇADA!!!! MARTA VALLS
Gracias Ramon, realment ma cridat molt l'atenciò aquesta paret m'inmagino que cada exis metras deu tenir un rejol,aquesta convinaciò dels totxos i el color blau, pude dire una cursileria pro em semble la paret que envolte el jardi del pasadis.Es molt agradable de mirar, una simple paret et pot omplenar el espirit.Tu saps truvarli la bellesa alla on altres ni es pararian a mirar. Petons Ramon ets un sol.
ResponElimina