Afuselleu les idees,
engarjoleu els sentiments
i enterreu les paraules¡
així, la història serà nostra.
Esborrarem la dignitat
socarrarem les seves arrels
i esdevindran dòcils i porucs
a llepar-nos la mà.
Però, nasqué un poeta
i esmolà les paraules
una a una, i amb ploma
enlloc d’arc, les llençà a l’espai.
Aires de canvi i revolta
sacsejaren a la gent dormida
i en un màgic prodigi
la massa esdevingué poble.
engarjoleu els sentiments
i enterreu les paraules¡
així, la història serà nostra.
Esborrarem la dignitat
socarrarem les seves arrels
i esdevindran dòcils i porucs
a llepar-nos la mà.
Però, nasqué un poeta
i esmolà les paraules
una a una, i amb ploma
enlloc d’arc, les llençà a l’espai.
Aires de canvi i revolta
sacsejaren a la gent dormida
i en un màgic prodigi
la massa esdevingué poble.
Poema el prodigi del poeta
de Josep Bonnín Segura
foto al àrea de descans del Mèdol
16 d'Octubre del 2011
a les 9,25 la lluna
entre la cantera i el pont del diable
lluia d'aquesta manera.
Un prodigi Natural
al mateix tems el sol trencava el alba
tot juts damunt mar.
Bon dia, Ramon!... Que`bonic tot plegat. La lluna meravellosa i el poema molt ben triat. M'agrada moooolt!!!!.
ResponEliminaQue tinguis un bon dilluns i una molt bona setmana. Una abraçada. MARTA VALLS