La llum filtrada pels núvols,
els arbres, l'aire i altres cossos,
però més encara filtrada pel pensament,
reconstrueix el projecte del dia
i fa del matí
un protocol de records.
Hi ha moltes llums en la llum,
molts dies en el
dia i moltes zones en el cristall de cadascun.
Però la clau és el tamís,
la subtilesa combinatòria,
la inventiva de l'atzar
per *cernir les dosis de transparència
i ajustar el deixant de reflexos
que fan de cada hora un temps únic
en la suposadament babau monotonia del temps.
La llum necessita sempre intermediaris,
com potser totes les coses.
Tal vegada sigui una clau de la realitat:
no hi ha missatges directes.
Tot és mediació perquè el directe destrueix.
Què intercalar llavors entre la rosa i la llum,
entre la nit i l'amor,
entre un home i la mort,
entre la vida i aquest matí transmutada de records?
Què posar entre el que una cosa és
i allò que no és,
perquè pugui ser-ho?
els arbres, l'aire i altres cossos,
però més encara filtrada pel pensament,
reconstrueix el projecte del dia
i fa del matí
un protocol de records.
Hi ha moltes llums en la llum,
molts dies en el
dia i moltes zones en el cristall de cadascun.
Però la clau és el tamís,
la subtilesa combinatòria,
la inventiva de l'atzar
per *cernir les dosis de transparència
i ajustar el deixant de reflexos
que fan de cada hora un temps únic
en la suposadament babau monotonia del temps.
La llum necessita sempre intermediaris,
com potser totes les coses.
Tal vegada sigui una clau de la realitat:
no hi ha missatges directes.
Tot és mediació perquè el directe destrueix.
Què intercalar llavors entre la rosa i la llum,
entre la nit i l'amor,
entre un home i la mort,
entre la vida i aquest matí transmutada de records?
Què posar entre el que una cosa és
i allò que no és,
perquè pugui ser-ho?
poema "Poemes Inédits (16)" de
Roberto Juarroz
El poemari de Roberto Juarroz custodia la forma de l'arbre,
els detalls dels objectes que s'alliberen dels seus marges,
el destí dels vertaders amants que haurien de néixer i morir plegats.
La poesia de Juarroz és vertical,
com ho és el poeta que camina o el pensador que proposa,
i cada una de les seves visions, inspirades i suggeridores,
formen part del mateix llibre inacabat.
Foto al Cor del Bosc del Pinyonet
28 d'Octubre del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada