Volo Lliure

Volo Lliure
Llera del Ebre a Flix

dissabte, 8 d’octubre del 2011

No he pogut fer res mes que dedicar un vers.

Oh, El meu jo...Oh, Vida...
(Walt Whitman)

Oh, el meu jo! oh, vida! de les seves preguntes que tornen,
De la desfilada interminable dels deslleials,
 
de les ciutats plenes de necis,
De mi mateix, que em retrec sempre (doncs,
qui és més neci que jo, ni més deslleial'),
Dels ulls que en va anhelen la llum, 
dels objectes menyspreables, 
de la lluita sempre renovada,
Del mals resultats de tot, 
de les multituds afanoses 
i sòrdides que m'envolten,
Dels anys buits i inútils dels altres, 
jo
entrellaçat amb els altres.

La pregunta, 

Oh, la meva jo!, 
la pregunta trista que torna - 
què de bé hi ha enmig d'aquestes coses, 
Oh, la meva jo, Oh, vida ?

Resposta

Que estàs aquí - que existeix la vida i la identitat,
Que prossegueix el poderós drama,
 i que
pots contribuir amb un vers.

es un relat de Freyja, Chile

foto al ultim pi del pinar-et que una Amiga me vare fer plantar per canalla del collegi
8 d'Octubre del 2011
un dia ple de contrast
i de parèntesis.
A les 14 h casi en soc trit protagonista en directe 
( estic entrenat per primers auxilis, boca boca, activar el cor, ect,  encara me recordo) 
d'un desgraciat accident a l'autovia de Cambrils, 
herois que no sortiran a cap distinció 
han tret una noia del cotxa destrossat, 
per la finestra de darrera,
me diu el fill petit que li ha semblat se movia, tan debò, 
el rastre a la mitjana on ha topat, 
no preveu que corres massa.
Que li ha passat per mereix axó ???, 
penso que res mereix aquesta vivença.
Delinqüents del parlament circulan a 160 sense carnet i no lis passa res
ni els sancionen, 
si aquest jefecillo de les joventuts de CDC 
el del Auxili,Auxili
no dic res que ho diria gros, 
i a qui no es el Lloc.

El Bosc un cop mes me ha obsequiat amb Vida.
fins i tot sembla que la papallona se ha posat un collar per estar guapa,
me recorda a una Amiga que sempre esta GUAPA, 
i no pare de marejar, 
Ramon trau-me guapa,
que difícil es 
millorar la NATURA
es PERFECTA
pro aquestes delicioses criatures 
que la embelleix, son ixi,
com me les estimo!!!

1 comentari:

  1. Ramon... Vida i mort, mort i vida... en un segon tot canvia... Espero que els accidentats es recuperin aviat.
    La foto preciosa, Ramon... quina meravella...
    I la que et demana sortir guapa a la foto, jo la conec... hahaha... som "tocaies" i molt bones amigues... hihihihi!!!! Un petó...

    ResponElimina