L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.
Poem segon de L'arrel i l'escorça
MIQUEL MARTÍ I POL (n. 1929)
foto aquesta matinada al Balcó del Mediterrani de Tarragona, 09/10/2011
dedico el Poema i fotos a un amic de Tarragona al Pep
que no ha deixat mai los "vells llibres de sempre"
dedico el Poema i fotos a un amic de Tarragona al Pep
que no ha deixat mai los "vells llibres de sempre"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada