Obro els ulls. El dia avança.
Entra la llum matinal, fresca, clara
i sense fressa, amb molta calma,
es dibuixa damunt el llit
el seu epigrama:
el títol sobre el coixí,
els versos sobre la vànova.
Dormen els somnis somiats
que més tard semblaran records
i es perden aquest miracle
entre els llençols rebregats.
Els ulls, que han aprés a mirar
mirant,
observen atentament l'espectacle.
La foscor resta oblidada
davant el groc invasor
que omple l'estança.
A través de la finestra
oberta, els minuts entren
i el moment fa la seva màgia:
abracadabra!
Silenciosa, l'orquestra de les hores assaja
la partitura del temps. Mandrosa,
cloc les parpelles un instant
i en obrir-les quedo bocabada,
admirant
el lluminós poema d'un raig de sol
pintor de cambra.
un relat de Unaquimera
fotos aquesta matinada al Nostre Racó del Bosc
la 3.4, 11
al menjador del pinyolet
Tarragona 4 d'Octubre del 2011
Quines fotografies, Ramon!!! Encomanen frescor, que ja en tenim ganes... I sempre hi trobes les paraules adients per posar-hi. Gràcies! i una abraçada molt forta!!!! MARTA VALLS
ResponElimina